.Fotos de Jose  pincha en el enlace- http://picasaweb.google.com/nuamjo/20120325Ain

 . .

20120325 Aín (Fotos de Jose)

pincha en el enlace- http://picasaweb.google.com/nuamjo/20120325Ain -

resulta que ahora la versión gratuita del plugin plgBonckoWall.J16.2.6.0 no deja visionar desde Picasa

. .

SERRA D´ESPADÀ.- Interpretació del paisatge II.
Diumenge, 25 de març de 2012
EIXIDA :
Según hora oficial, es decir quien se olvide de cambiar al horario de verano, llegará una hora tarde.
Hora: 8:30  Valéncia. Monument a la Riua. Avda. Aragó.
Hora: 9:30  Aín. En la plaça (street view). Si està plena es pot aparcar en el descampat al costat de la rotonda a l'entrada del poble, per la CV-223. (lat. long. 39.90130, -0.34205) "street view"
ITINERARI:
Altre colp el Simón Fos ens farà gaudir del paisatge amb les seues explicacions del medi. Anirem al parc natural de la Serra d´Espadà.
Les Serres d'Espadà i Calderona, junt amb el Desert de les Palmes, constituïxen els nuclis més importants d'afloraments silicis del País Valencià. La gran extensió dels gresos i argiletes roges del Bundsandstein (Era Mesozoica, Període Triàsic —240-250 m.a.—) converteixen a aquestes serres en autèntiques illes silícies, envoltades d'un món eminentment calcari com és l'Iberollevantí (est de la península Ibèrica). Aquest aïllament ha influït directament en l’evolució de la flora d’aquestes àrees, fins al punt de permetre el seu reconeixement com un important nucli d’especiació vegetal. Aquesta afirmació està recolzada amb l'existència d'alguns endemismes exclusius.
Aquesta litologia particular i el seu clima més humit de lo habitual converteixen la Serra d’Espadà en un dels territoris més originals de tot el País. Aquesta bonança climàtica ve determinada per la proximitat a la costa i per la seua orientació perpendicular als vents humits de la Mediterrània, que augmenta la freqüència i quantia de les pluges i, també, de les boires.
Els vegetals, i les comunitats que formen, són un element fonamental per recolzar aquesta afirmació. La principal evidència la trobem en el bosc característic d’aquests paisatges. Les vessants rogenques de la Serra són els dominis de les suredes o, quan la humitat no és suficient, dels carrascars amb sureres, i lògicament, el de les seues màquies i matollars que formen el sotabosc i que els substitueixen quan aquest es degrada.
images/CIM/2012/espada2.jpgEl recorregut ens permetrà gaudir d’aquests boscos densos i ben estructurats, dominats per la surera (Quercus suber), acompanyada per un sotabosc arbustiu que allotja una elevada diversitat, on destaquen el marfull (Viburnum tinus), la cervera (Sorbus domestica), l’arboçer (Arbutus unedo), l’argelaga (Calicotome spinosa), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i moltes altres. En l'estrat herbaci són freqüents les falagueres (Asplenium onopteris, Polypodium cambricum). Aquestes formacions mostren una clara preferència pels sòls frescos, profunds i ben estructurats, per això estan millor representats en les ombries i els fons de vall de les zones de mitjana altitud (500-800 metres), encara que també apareix en zones més baixes, on contacta i es mescla amb els carrascar termòfil. En aquestes zones, la sureda s'enriquix amb espècies termòfiles, com el margalló (Chamaerops humilis).
I trobant-se en aquests boscos no pot quedar sense tractar la principal característica de la sureda: la escorça suberosa o suro, que cobreix el tronc i les branques principals. L’aprofitament d’aquest recurs des de mitjans dels segle XIX, pel que fa a la Serra d’Espadà, ha sigut una de les principals raons que han permet la seua continuïtat en l’estat de conservació que gaudeixen actualment. Perquè, l’aprofitament de la sureda forma part de la tradició i la cultura del pobles de la Serra i encara avui, en un món regit per les tecnologies i la maquinaria, aquest producte exigeix el treball manual, amb mans experimentades que utilitzen les eines tradicionals per obtindre aquest recurs que ha estat insubstituïble en la majoria de les seues aplicacions fins a temps ben recents.
Farem una excursió d´uns 15 km amb un desnivell de pujada de 750 m. Al voltant de 6 hores d´excursió. Teniu que dur esmorçar, dinar i aigua.
ORGANITZA:
Simon Fos i Amparo Ten.- Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. .- tlfo: 687987681 Per favor aviseu al coordinador/a si aneu.

- El Tiempo en Aín (predicción a 14 días) -
En la web se publicarán los avisos y las últimas novedades. Visita  http://cimvalencia.es para estar informado.
Más actividades en propuestas de socios y Finestra oberta

 

 

Compartir